Trastorns Mentals Greus i factors psicosocials

Introducció

Durant l’any 2003 es va concloure aquest estudi iniciat l’any 2001. Es tracta del projecte d’investigació finançat per la Fundació La Caixa i que la Fundació Nou Barris va realitzar en col·laboració amb el Departament de Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Els objectius d’aquesta investigació van ser els següents:

  • Conèixer en profunditat les característiques psicosocials de la població atesa (nens i adolescents amb TMG).
  • Conèixer l’imaginari social, és a dir, les imatges i representacions associades a la vivència subjectiva de les famílies i/o tutors per donar sentit i significació als TMG
  • Detectar els factors psicosocials, és a dir, els indicadors d’exclusió social que poden incidir a fer crònica la malaltia mental (prejudicis, discriminació del trastorn mental greu, etc.).

 

Metodologia

S’han realitzat entrevistes semiestructurada i el grup de discussió. La població entrevistada han estat els pares i les mares dels nens i dels adolescents amb TMG i també educadors socials que treballen amb aquests nens en l’àmbit de la infància i de l’adolescència tutelada.

Conclusions i  propostes d’actuació

A les conclusions de la investigació han sorgit tres eixos de propostes d’actuació:

  1. Propostes relacionades amb la família ja que com vam poder comprovar el trastorn mental d’un familiar suposa un augment considerable de la càrrega familiar. Tots els entrevistats han manifestat d’una o d’altra manera l’escàs suport que reben dels serveis públics i la soledat en què es troben en haver de gestionar qualsevol dels problemes o dificultats que es desprenen de la convivència amb un nen amb TMG. És per aquest motiu que creiem que el treball grupal amb famílies de nens i adolescents amb TMG pot ser un vehicle molt interessant per tractar qüestions com la informació sobre la malaltia, la medicació, els recursos disponibles, possibles estratègies d’actuació davant de certes problemàtiques, reducció de l’estrès, suport psicològic i altres.
  2. Propostes relacionades amb el tracte amb els professionals de la salut mental ja que hem pogut comprovar que tenen un paper fonamental a l’hora d’ajudar a donar significat a l’experiència per la qual passen els familiars i els tutors educadors. És a dir, que és necessari intensificar i recrear tots els aspectes de l’activitat assistencial que apunten a millorar el contacte entre les famílies i els tutors de nens i adolescents amb TMG i els professionals de la salut mental.
  3. Propostes relacionades amb el vincle social. En aquest àmbit verifiquem que és on poden trobar-se més dificultats ja que és on els estereotips tendeixen a estigmatitzar més aquests nens i adolescents. L’escola, els centres d’oci i, finalment, les polítiques socials han d’estar sensibilitzades sobre aquesta problemàtica per poder afavorir la integració d’aquests nens. Concloem que és necessari dissenyar intervencions que afavoreixin el contacte amb els nuclis vivencials afectats per un TMG amb la resta de la societat.

Projecte de recerca

La composició de l’equip de recerca és la següent:

  • Susana Brignoni. F9B
  • Roser Casalprim. F9B
  • Miquel Domènech. UAB

Col·laboracions internes

  • Professionals F9B (CSMIJ i SAR)
  • Secretaria F9B

Col·laboracions externes

  • Anna Vitores
  • Aleix Caussà